La incògnita principal, com sol passar en moltes festivitats, es troba en l’inici de tot plegat. És a dir, des de quan el poble de les Borges del Camp celebra la seva Festa Major en honor de la Mare de Déu de la Riera?
El 1934, Artur Dasca i Sumsi, historiador local, funcionari de la Generalitat de Catalunya i membre de la Ponència de la Divisió Territorial al Govern de la Generalitat, assassinat a mans dels anarquistes en esclatar la guerra; assegurava que la Festa Major datava del segle XIV. No sabem, però, en base a quina documentació feia aquesta afirmació. Per ara, doncs, ens cal cenyir-nos als documents històrics que sí que hem pogut consultar.
Així, podem afirmar amb total seguretat que a principis del segle XIX, concretament l’any 1816, ja se celebrava la Festa Major en honor de la Mare de Déu de la Riera. També podem afirmar que la celebració es feia a la vila i, per tant, hi havia una processó de trasllat des del seu ermitori fins a l’església parroquial. Aquesta informació la tenim gràcies a una consueta parroquial redactada pel rector de la parròquia, Mn. Joseph Lluch. En aquest document ens revela alguns elements importants. En primer lloc, ens indica que els “Administradors del Altar de S. Antoni de Padua fan la festa de la Mare de Deu de la Riera dia 8 de stbre, al endemà la festa de S. Antoni de Padua”. Aquesta segona devoció era, i encara és, molt estesa en aquestes contrades. A les Borges, se’n va fundar un benefici eclesiàstic a mitjans del segle XVIII i la dedicació del segon dia de la Festa Major a aquest sant encara es manté avui en dia.
Si seguim llegint el que deixà escrit Mn. Lluch, veiem una descripció de la celebració de la vigília, és a dir, del dia 7 de setembre que qualsevol persona que hagi participat a l’Arribada de la Mare de Déu de la Riera podria identificar. Ens diu això: “Se va á buscar la verge á la Hermita, al entrar á la Vila se posa sota talam is porta a la Igl[esi]a passant per lo Carrer del Forn”. El que llegim en aquesta breu oració és el que segueix passant, cada any, el dia 7 de setembre. Només ens mancaria, per acabar d’arrodonir, una referència al ball de diables, però per això encara caldrà esperar uns quants anys.
Un altre fet rellevant d’aquest text és que fa referència a la Novena que es practica entre la seva vinguda i el seu retorn al santuari: “Despues del Novenari se torna la verge a la Hermita fent antes processo per la vila. Al arribar al Portal se queda lo talam y se acompaña la Verge á la Hermita. Al fi dels goigs del Novenari se canta una absolta per lo fundador”. De nou, trobem una referència que podria passar per alt, però que és força rellevant.
Ramon Mor i Oriol, pagès de les Borges que va morir l’any 1778 a l’edat de 72 anys, va testar la fundació d’aquesta Novena de la Mare de Déu de la Riera, que es començaria a fer, com a mínim, l’any 1788, tal com consta al Llibre de carga y descàrga de 1773. Per tant, aquesta nova data i el fet que consti que tenia lloc després de la solemnitat de la Nativitat de la Mare de Déu ens ubica, una mica més enrere, la data amb què sabem del cert que ja se celebrava la festa en honor de la Mare de Déu de la Riera i que era traslladada a la vila.
Resumint, doncs, podem assegurar, de manera contrastada i sense equivocar-nos, que des de la segona meitat del segle XVIII la Mare de Déu de la Riera era traslladada a les Borges del Camp per a ser festejada.
Podem assegurar que, des de la segona meitat del segle XVIII, la Mare de Déu és traslladada a les Borges del Camp per a ser festejada
Un altre aspecte que fa única aquesta festa és la presència de l’element del foc a partir d’un ball de diables que va ser reconegut, també, per la Generalitat de Catalunya com a Element Patrimonial d’Interès Nacional. Els experts en matèria de la cultura popular del foc no dubten en qualificar-lo com el ball de diables amb més continuïtat històrica del país.
La documentació que tenim de la presència d’aquest ball de diables, però, és força més tardana a la que hem anat comentant. Això no fa, però, que no fos present en el segle XVIII, senzillament fa que no ho puguem saber amb certesa. El 1861 tenim una primera referència al Diario de Reus on se’ns indica que a la Festa Major “no faltarán los consabidos bailes, fuegos artificiales”. Aquesta denominació ben bé podria referir-se al ball de diables.
Quan sí que podem determinar la presència d’aquest ball de diables és l’any 1876, en una crònica del diari La Opinión on, ara sí, ens parla que “habrá fuegos artificiales, salvas de morteretes, balls de diables y bastonets”. Una mica més endavant, el 1880, el Diario de Reus publica una altra crònica on assegura que “las carretillas que se dispararon fueron tantas que no recordamos haver visto nunca tanto fuego disparado por el baile de diablos”. Se’ns dubte, aquesta frase ens fa pensar que no havia de ser ni la segona, ni la tercera, ni la quarta vegada que hi havia ball de diables a la processó de l’Arribada de la Mare de Déu. I encara més, denotant un punt hiperbòlic, podem suposar que en la memòria del redactor no hi constava haver presenciat tant foc com aquell any, per tant, podia fer molts més anys dels que ens podem imaginar que el ball de diables formava part de la festa.
