La Mare de Déu de la Riera és la patrona de les Borges del Camp i la titular del santuari que hi ha a uns 800 metres de la vila, i que antigament havia estat dedicat a sant Bartomeu.
La imatge de la Mare de Déu és una talla en fusta i policromada, de la transició de l’art romànic al gòtic, datada del segle XIII. Aquesta imatge representa la Mare de Déu asseguda en un escambell amb l’Infant Jesús, també assegut damunt el genoll esquerra, al qual sosté amb la mà del mateix costat.
Amb la mà dreta, la Mare de Déu de la Riera sosté una esfera. Per altra banda, el Nen Jesús sosté un llibre amb la mà esquerra.
Durant la crema del santuari, el juliol de 1936, l’alcalde Bonaventura Guinjoan va donar la imatge de la “dona” a un pagès que passava per allà, el Magí Andreu. El pagès la va amagar sota uns feixos de llenya, darrere l’ermita, i uns dies més tard, la Carolina Pàmies, l’ermitana, la va descobrir i se la va endur a la casa que tenia al poble, on va restar amagada durant tota la Guerra Civil, tapiada en una paret.
Un cop finalitzat el conflicte bèl·lic, la imatge va sortir del seu amagatall i va presidir, fins a l’any 1954, l’altar major de l’església parroquial. Des del 17 d’octubre d’aquell any, la imatge ja va poder ser traslladada al seu santuari reconstruït.
L’any 1968 es va iniciar una restauració de la imatge al Museu d’Art de Catalunya, el seu mal estat de conservació així ho requeria. El 27 de maig de 1969 es va donar per acabat aquest procés de consolidació i restauració i, des de llavors, la imatge va ser despullada dels vestits de roba per tal de poder contemplar la talla romànica original.
Uns anys més tard, el 1979, el robatori de diverses imatges romàniques com la de la Mare de Déu de Siurana va fer que es prengués la decisió de retirar la imatge original de l’ermita i fer-ne una reproducció perquè hi fos exposada al culte. D’aquesta nova imatge se’n va encarregar l’escultor tarragoní Eustaqui Vallès. A començaments dels anys 80, per tal de poder conservar la imatge romànica a les Borges, es va construir l’actual retaule de la capella del Santíssim de l’església parroquial, on és exposada al culte permanentment, darrere d’una cambra cuirassada.
